www.ciutatglobal.net

Les primeres reaccions davant d’una situació són sempre determinants a l’hora de fixar el camí a seguir. La reacció del saguntinisme davant el pacte segregacionista i popular ha sigut d’inici molt emocional i basada en la ràbia. Grups de veïns han començat a replegar signatures contra el pacte i contra la celebració dels plens al Port de Sagunt. Si atenem a l’article publicat en premsa pel president del Saguntino -qui sembla agafar la bandera de l’antisegregacionisme- es podria convocar en breu una plataforma veïnal antisegregacionista.
No li aniria gens malament a SP tindre la cohartada perfecta per mantindre al seu electorat més bàsic i irracional. Recordem que el segregacionisme d’orientació Goigista ha tingut sempre un caràcter èpic i molt emocional, basat en el greuge i l’agressió. Sense emocions com ara l’odi el segregacionisme és poca cosa.
La creació d’un actor cívic que puga interaccionar de manera bel·ligerant amb el segregacionisme seria, en estos moments, la millor notícia per a Jaime Goig. La falta d’experiència, la tria de les delegacions, les maniobres populars, la pròpia idisincràsia de l’Ajuntament de Sagunt posen a SP en una situació complicada amb enormes contradiccions internes que podrien salvar pujant-se a l’ona de l’enfrontament.
Els plens alternatius poden ser una primera manera de visualitzar-ho. Serà com jugar en casa i jugar fora en cada moment. Els insults poden anar d’un lloc a un altre. Fins i tot, si la crispació s’assenta com una malaltia estructural, els Plens de Sagunt poden convertir-se en l’excusa perfecta per crear el camp de futbol on el Goigisme ha tret els seus millors resultats.

Definitivament, el Tinent d’Alcalde de Sagunt va resolent els dubtes inicials sobre la manera d’enfocar alguns punts del pacte. Un dels objectius de SP és la divisió de serveis municipals. D’esta manera s’assegura el compliment de la “no reducció de la qualitat dels serveis que es venien prestant” que demana qualsevol expedient de segregació. Com que el requisit del “nucli territorialment diferenciat” és interpretable ja que pot exigir una zona consolidada -una vorera per exemple que tinga continuïtat entre els nuclis- només li quedaria obtindre un número adequat de signatures per tirar endavant un hipotètic nou expedient.
A pesar d’això Juan Serrano en una entrevista publicada al diari Las Provincias assegura que la unitat del municipi és inqüestionable. Els dos socis de govern ja conten amb una primera divergència important: la manera d’interpretar el pacte. Mentre SP el considera un pas més -i molt important- cap a la segregació; el PP el considera una atenuació del segreagcionisme. ¿Qui tindrà raó?

Sembla que la crispació és contagiosa. Tant a l’audiència pública celebrada en el Consell Agrari com en el Plé de l’Ajuntament de Sagunt dos dies després es van produir algunes paraules més altes que altres. Especialment al Plé es van escoltar insults als regidors membres de l’equip de govern.
Si l’anterior legislatura eren ciutadans del Port els qui protagonitzaven escenes tan lamentables com la del ple del topònim, ara són els veïns del nucli històric els qui han decidit fer escoltar la seua veu de la manera més incomoda possible.
Seria necessari reclamar a tots els partits polítics que siguen capaços de reconduir la tensió i exigir a tots els ciutadans, siguen del nucli que siguen, un comportament adequat dins del temple de la democràcia de Sagunt que és el Saló de Plens.