La polèmica de la font de la Finestra
31 gener, 2009 por civismedia
Era evident que la font d’Aprendices molestava els segregacionistes. Ja ho van demostrar en la seua inauguració quan rodejaren la rotonda a colp d’altaveu montant un espectacle propi de l’anterior legislatura. La font s’ha canviat. Sense aldarulls. I també s’ha fet justícia al monument del centenari que es va quedar dormint el somni dels justos.
Immediatament el BLOC -l’element reactiu que irremediablement actua de resposta- ha demanat que la font vaja a una avinguda de Sagunt i aportava un nou simbolisme més de caràcter comarcal.
Dos visions localistes i simbòlistes d’un mateix assumpte que és necessari superar.
L’aproximació als problemes i les seues solucions en un àmbit com el municipal tan tocat per l’emotivisme ha de ser necessàriament més racional. La racionalitat comença per fer-se les preguntes adeqüades. Algunes d’estes preguntes podrien ser:
¿Era convenient i necessari dedicar els diners de les empreses a la recuperació de rodones que feien perfectament la seua funció? ¿Era el moment adequat de fer este tipus d’obresa poc temps de les eleccions? ¿Era adequat inaugurar la font en periode electoral? ¿Era una bona idea que allò que ocupara la rodona fora una font amb els problemes d’avaries que dona qualsevol instal·lació hidraulica? ¿Era el lloc adequat per a una font tan simbòlica? ¿Podria haver-se posat en un lloc més simbòlic com ara el futur districte de Ciutat Nova on anava el futur centre administratiu?
Contemplar com una vector important la sensibilitat segregacionista per no ferir-la és una assignatura pendent de la política municipal. Sense por, sense complexos però amb intel·ligència. Seduir i no imposar. Véncer sense humiliar. El punt d’equilibri necessari per aconseguir una ciutat més global.
Immediatament el BLOC -l’element reactiu que irremediablement actua de resposta- ha demanat que la font vaja a una avinguda de Sagunt i aportava un nou simbolisme més de caràcter comarcal.
Dos visions localistes i simbòlistes d’un mateix assumpte que és necessari superar.
L’aproximació als problemes i les seues solucions en un àmbit com el municipal tan tocat per l’emotivisme ha de ser necessàriament més racional. La racionalitat comença per fer-se les preguntes adeqüades. Algunes d’estes preguntes podrien ser:
¿Era convenient i necessari dedicar els diners de les empreses a la recuperació de rodones que feien perfectament la seua funció? ¿Era el moment adequat de fer este tipus d’obresa poc temps de les eleccions? ¿Era adequat inaugurar la font en periode electoral? ¿Era una bona idea que allò que ocupara la rodona fora una font amb els problemes d’avaries que dona qualsevol instal·lació hidraulica? ¿Era el lloc adequat per a una font tan simbòlica? ¿Podria haver-se posat en un lloc més simbòlic com ara el futur districte de Ciutat Nova on anava el futur centre administratiu?
Contemplar com una vector important la sensibilitat segregacionista per no ferir-la és una assignatura pendent de la política municipal. Sense por, sense complexos però amb intel·ligència. Seduir i no imposar. Véncer sense humiliar. El punt d’equilibri necessari per aconseguir una ciutat més global.
