SpyD?
El moviment populista a Europa i al món troba un substrat adequat per crèixer en èpoques de crisi acompanyada d’immigració. La crisi social, més que no econòmica, és el caldo de cultiu de l’espècie populista. Chavez, Berlusconi o a nivell més local SP mantenen una estructura de missatges i lideratges molt semblant, unes característiques molt assimilables (lideratge sobreponderat, assumir la veu d’un poble, victimització i culpabilització externa, oblit del temps, pulsió de por i odi, amenaça externa… )
Convergeix en este apartat l’aparició d’UPyD amb un perfil semblant. Un partit elàstic i buit de contingut que es pot fer cada ú a la seua mida, amb un missatge bàsic d’alteritat: els altres -els nacionalistes- tenen la culpa de tot i un missatge antinstitucional. Podríem extraure més característiques abastament però la conclusió és la mateixa: es tracta de partits populistes. El populisme ha sigut històricament poc estudiat a Espanya. A Sudamèrica hi ha una categoria política creada (Chavez Veneçuela o Perón a Argentina) i a França també hi ha estat detectada.
El populisme és perillós perquè és exitós. Dimensionar-lo adequadament requereix combatres les seues arrels. Presentar raó davant d’emoció. Perspectiva temporal davant ansietat. Calma davant por. Informació davant l’odi.
UPyD n’ha tret un grapat de vots a Sagunt a mig camí del no-res. Sense cara visible i sense programa. Rememorant Bruce Lee és com l’aigua. Si la fiques dins d’un pitxer serà un pitxer.
Dos partits populistes en contacte? Si no hi ha problemes de protagonisme personal… ja veurem com acaba el festeig de contacte…
