Els diners per a les penyes
Una nova polèmica ha crescut al llarg d’esta setmana al nostre municipi. Hi haurà moltes semblants ja que són necessàries per alimentar un conflicte. I ja se sap que en un conflicte sempre hi ha algú que hi surt guanyant.
Apareixen notícies a la premsa explicant que la vella reinvindicació de les penyes del Port de tindre més subvenció que les de Sagunt per organitzar les festes s’havia aconseguit i s’anava a utilitzar un criteri poblacional. Això s’albirava com a un nou èxit del segregacionisme. La foguera sembla mig apagada amb l’excusa de la crisi però seria molt convenient analitzar la qüestió i desenquistar-la.
Com sempre, hem d’analitzar la qüestió des d’un punt de vista estrictament racional. Mirant-la des del punt de vista abstracte hem relacionar esta polèmica amb el criteri de proporcionalitat. Ja hem parlat d’aquest criteri en alguna ocasió. El criteri de proporcionalitat exigeix que en un còmput global i a mitjà termini aquells que més aporten són aquells que més han de rebre. El criteri de proporcionalitat és possible bandejar-lo davant dues qüestions: la perspectiva temporal i la solidaritat. Començant per la solidaritat és evident que aquells que més reben han de permetre el desenvolupament d’aquells que tenen una situació més precària. No és el cas.
Des de la perspectiva temporal també cal admetre que el principi de proporcionalitat no es pot aconseguir en cada operació sinó que és més prompte una tendència a mitjà i llarg termini. Així, no s’ha d’aplicar en cada decisió -per exemple cada pressupost anual- sinó en un conjunt de decisions -una legislatura-.
Si anem al cas concret, la solidaritat podem descartar-la. No sembla que les penyes de Sagunt tinguen una situació precària o menys precària que les del Port. Des del punt de vista temporal no es pot admetre l’incompliment etern del principi de proporcionalitat. Tractant com a iguals a qui són desiguals (és evidentíssim el pes superior demogràfic del Port) es comet una injustícia i es perpetu la desproporció.
Per tant, és racionalment admissible que en el pressupost de festes es tinga en compte la variable poblacional en favor de les penyes del Port.
Es fa necessari una vegada més superar les emotivitats i especialment en la retroalimentació que ha facilitat el BLOC immediatament en qualsevol d’estos temes. No ha tardar ni dos dies el portaveu del BLOC a parlar de “discriminació”. Una argumentació que no té base racional sinó electoral. Faria bé el BLOC de desactivar l’explosiu en lloc de fer-lo esclatar. El problema és que fa temps que el BLOC viu segrestat per una part del seu electorat. Una part que ni és valencianista ni és progressista però li facilita una base elecotral sòlida i fàcil.
El problema és que eixe segrest li està fent mal a la ciutat. Tot i que siga rendible electoralment.
