2 febrer, 2009 por civismedia
Jaime Goig deixarà de ser el portaveu de SP. Amb la seua retirada de la primeríssima línia s’acaba el Goigisme. Advertirem molt prompte les característiques de la nova concreció de la línia ideològica segregacionista.
Sembla que la persona triada és Manuel Gonzalez. El lideratge personal té un gran pes en la imatge política i la representació mental que ens fem de cada partit. De moment, sabem que Gonzalez prové de les rodalies d’Unió Valenciana. Per tant, ben poca cosa del procés de blaverització del Port de Sagunt canviarà. Ara bé, queda clar pel seu comportament i expressió la seua proximitat a la dreta popular arribant en ocasions a la identificació total. Mentre Goig mantenia posicionaments postmaterialistes de llibertat de pensament i esquerranisme no sembla que Gonzalez puga mantindre eixa línia de manera sostinguda.
Esperem un poc per fer valoracions però serà dificil arribar als punts d’èpica heroïca emocional que ens va donar Goig. I si li restes això al segregacionisme li queda ben poca potència.
31 gener, 2009 por civismedia
Era evident que la font d’Aprendices molestava els segregacionistes. Ja ho van demostrar en la seua inauguració quan rodejaren la rotonda a colp d’altaveu montant un espectacle propi de l’anterior legislatura. La font s’ha canviat. Sense aldarulls. I també s’ha fet justícia al monument del centenari que es va quedar dormint el somni dels justos.
Immediatament el BLOC -l’element reactiu que irremediablement actua de resposta- ha demanat que la font vaja a una avinguda de Sagunt i aportava un nou simbolisme més de caràcter comarcal.
Dos visions localistes i simbòlistes d’un mateix assumpte que és necessari superar.
L’aproximació als problemes i les seues solucions en un àmbit com el municipal tan tocat per l’emotivisme ha de ser necessàriament més racional. La racionalitat comença per fer-se les preguntes adeqüades. Algunes d’estes preguntes podrien ser:
¿Era convenient i necessari dedicar els diners de les empreses a la recuperació de rodones que feien perfectament la seua funció? ¿Era el moment adequat de fer este tipus d’obresa poc temps de les eleccions? ¿Era adequat inaugurar la font en periode electoral? ¿Era una bona idea que allò que ocupara la rodona fora una font amb els problemes d’avaries que dona qualsevol instal·lació hidraulica? ¿Era el lloc adequat per a una font tan simbòlica? ¿Podria haver-se posat en un lloc més simbòlic com ara el futur districte de Ciutat Nova on anava el futur centre administratiu?
Contemplar com una vector important la sensibilitat segregacionista per no ferir-la és una assignatura pendent de la política municipal. Sense por, sense complexos però amb intel·ligència. Seduir i no imposar. Véncer sense humiliar. El punt d’equilibri necessari per aconseguir una ciutat més global.
15 desembre, 2008 por civismedia
El govern segregacionista i de dretes ja va decidir al seu pacte que el criteri de la població seria el definitiu per a qualsevol inversió. Si fem una anàlisi superficial no sembla un mal paràmetre. De fet, és evident que a mitjà termini les necessitats de 10.000 persones han de ser el doble que les necessitats de 5.000 persones. Però si fem una anàlisi més profunda caldrà contemplar algunes altres variables. D’inici està el principi de necessitat. És més subjectiu i per tant argumentable. Ara bé, no tot allò que no és objectivament quantificable ha de ser el·liminat. El principi de necessitat ve condicionat per factors com ara la geografia. És evident que les necessitats de manteniment d’un barri com Ciutat Vella són diferents de les dels barris de l’altra banda del riu.
Des d’altra punt de vista i per aquesta regla de tres poblacional alguns nuclis de la ciutat mai no podran accedir a grans inversions. El seu repartiment sempre els farà quedar-se amb menudes intervencions. Per dir-ho d’alguna manera, podran pintar la casa però no mai reformar-la.
Per tant, està clar que una combinació de factors és necessària. El quid de la qüestió pot estar en el temps de comprovació del “greuge comparatiu”. El temps no pot ser “cada inversió” sinó un periode de quatre anys. És a dir, en quatre anys el criteri de població s’ha de complir mentre a curt i llarg termini s’ha de cobrir el criteri de necessitat.
