¿Aplaudir la normalitat no és una anormalitat?
Fa un parell de dies publicava Nacho Garrido -ex alliberat del BLOC i veí del Port de Sagunt- un article amb el títol “Gràcies veïns”. En resum, l’article donava les gràcies a la gent del Port present al ple del Centre Cívic per deixar parlar en valencià al regidor del BLOC Quico Fernàndez. L’article és benintencionat. Això queda fora de tot dubte. Però convida a la reflexió i a preguntar-se si aplaudir la normalitat no és un símptoma d’anormalitat. Efectivament, per què un ciutadà del Port educat democràticament es posa alegre quan els seus conveïns simplement guarden silenci quan un representant democràtic del seu Ajuntament parla en una llengua que no és la seua? És dificilment explicable en cap altre lloc que no siga la ciutat de Sagunt on l’anormalitat s’ha fet normalitat i la normalitat esdevé anormalitat.
Una ciutat amb els conceptes creuats i una esquizofrènia considerable que obliga al segrestat a enamorar-se del segrestador en una síndrome d’Estocolm que acaba per obligar-te a donar les gràcies a qui te manté tancat per matindre’t viu.
¿Quin serà el següent pas? Donar les gràcies per poder parlar? Siga en la llengua que siga…?
0 Responses to “¿Aplaudir la normalitat no és una anormalitat?”