Editorial: la cultura de la foto

L’estiu és una època complicada per a la informació. Tot el món té dret a vacances, els periodistes també i la informació també. Per això, qualsevol cosa és notícia en esta època quan no tindria cabuda en un altre mes. Este més d’agost, per tant, hem estat perfectament al dia de qui s’ofegava, fingia, es perdia, multava, o feia destrosses a la platja. És la conseqüència lògica del fet d’haver d’emplenar pàgines i pàgines en lloc de reduir el contingut del diari, per exemple. La tele ho té més complicat per reduir però més fàcil per a fer, les imatges són més senzilles, una entrevista d’exterior sempre és més lluidora que una d’interior.
Però de totes les pràctiques, la més dura d’entendre des del punt de vista periodístic ha sigut la de “Castelló se reúne….” Pràcticament tot el mes hem hagut d’aguantar com se convertia en notícia que el senyor alcalde es reunira amb altres persones. I quin és el seu treball si no?
La foto sempre ha sigut la comparsa de la notícia. No convertim a Sancho Panza en Don Quijote. No siga cosa que ressucite Cervantes i comence a disparar.
 

0 Responses to “Editorial: la cultura de la foto”


  1. No Comments

Leave a Reply