www.ciutatglobal.net

El govern segregacionista i de dretes ja va decidir al seu pacte que el criteri de la població seria el definitiu per a qualsevol inversió. Si fem una anàlisi superficial no sembla un mal paràmetre. De fet, és evident que a mitjà termini les necessitats de 10.000 persones han de ser el doble que les necessitats de 5.000 persones. Però si fem una anàlisi més profunda caldrà contemplar algunes altres variables. D’inici està el principi de necessitat. És més subjectiu i per tant argumentable. Ara bé, no tot allò que no és objectivament quantificable ha de ser el·liminat. El principi de necessitat ve condicionat per factors com ara la geografia. És evident que les necessitats de manteniment d’un barri com Ciutat Vella són diferents de les dels barris de l’altra banda del riu. 

Des d’altra punt de vista i per aquesta regla de tres poblacional alguns nuclis de la ciutat mai no podran accedir a grans inversions. El seu repartiment sempre els farà quedar-se amb menudes intervencions. Per dir-ho d’alguna manera, podran pintar la casa però no mai reformar-la. 

Per tant, està clar que una combinació de factors és necessària. El quid de la qüestió pot estar en el temps de comprovació del “greuge comparatiu”. El temps no pot ser “cada inversió” sinó un periode de quatre anys. És a dir, en quatre anys el criteri de població s’ha de complir mentre a curt i llarg termini s’ha de cobrir el criteri de necessitat.