www.ciutatglobal.net

Fa més de vuit anys en el BLOC encetàrem un procés de reflexió sobre el model de ciutat. El moviment segregacionista acabava de nàixer però ja començava a albirar-se un ampli suport popular. El concepte bàsic de la reflexió va ser la necessitat de decidir entre dos camins: intengració o segregació. El conjunt de la reflexió deixava la inèrcia dualista com a una no solució. Era tancar els ulls davant el problema. Un moviment estratègic i històric d’aquest tipus requerix molt de temps. En l’anterior legislatura els globalistes aconseguirem forjar els fonaments d’un concepte: la ciutat global. Era només un concepte. Però un concepte bàsic, un concepte elemental si esta ciutat vol tindre un futur. La ciutat global, la mirada global, encara no és una realitat. En estos moments passa per un moment de crisi institucional però hi ha molts altres camins que van bé. El riu és més permeable que mai. Les vies del tren formen cada dia més part de la ciutat. La carretera ja no és la carretera. El Pla General es desenvolupa en l’espai central de la ciutat; el futur districte de Ciutat Nova. La ciutat global no està morta. De fet acaba de nàixer. Això sí, està tenint una infantesa molt dura.

La segregació no es viable jurídicament. Qualsevol amb un mínim de coneixement jurídic pot arribar a esta conclusió. I políticament no hi ha voluntat. Per tant, hem de conviure. Els dualistes segregacionistes intentaran crear una segregació de facto. Trobaran noves cohartades com ara “representar los intereses de…” Per això, els globalistes hem d’aprendre a lidiar amb el pensament dualista. Els globalistes en estos moments hem de tindre més paciència que mai, més capacitat d’anàlisi que mai, més prudència que mai. El segregacionisme és un moviment bàsicament emocional amb escassa capacitat d’anàlisi, conceputalmet poc sòlid però amb força d’agitació de carrer. Però el dualisme té més tradició i més intel·ligència. Durant estos tres anys, els dualistes i els segregacionsites dels dos nuclis intentaran crear espais de confrontació que només porten a espirals de tensió que tiren més llenya a la foguera de la divisió. I enmig, els globalistes hem d’intentar trobar espais de convivència on cada veí es puga sentir còmode. Un cub de rubyc on cada cara té un color que forma un espai multicolor que pren sentit quan està ordenat. Per això, ara que més que mai pren sentit la proposta INTEGRA 2.0 per la integració de la ciutat (www.integrasagunt.com). La mirada global s’entrena, s’educa, no és natural. A hores d’ara només tenim dues visions parcials d’una mateixa realitat. Tenim dos ulls, però necessitem una mateixa mirada.