Una catedràtica defensa l’ampliació del port de Sagunt front al de València
La catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV), Eulàlia Sanjaume, va alertar del “perill” de l’ampliació del port de València per a les platges del sud del litoral del País Valencià. Segons va dir, esta obra “erosionarà encara més El Saler i continuarà cap a La Punta, El Perellonet i més al sud”, per la qual cosa va apostar per ampliar el port de Sagunt en el seu lloc, ja que les costes al sud d’este “tenen les platges molt més cementades i, per tant, oferixen més resistència a l’erosió”.
Sanjaume, que es va expressar en estos termes durant les jornades El port de València: el seu futur i el seu entorn econòmic, organitzades per CC OO del País Valencià i que se celebren a la capital valenciana, va argumentar que, durant anys, els Alts Forns d’esta localitat van vessar abocaments de “escòries industrials” que van cementar els sediments i van fer que el material d’esta costa tinguera “molta més resistència a l’erosió” que en la zona del port de València. Per este motiu, va indicar que “mediambientalment” es decantaria per realitzar les reformes a Sagunt “sens dubte”.
Al seu entendre, esta obra “no ocasionaria ni el 50 per cent de problemes que la que està prevista a València”. Així mateix, va insistir en el fet que el Saler ja “està patint greument” les conseqüències de les successives ampliacions del port de la capital, cada una de les quals ha suposat una “afecció més important per a més extensió”, per la qual cosa va instar a “no ampliar-ho més per a no fer el problema més greu”. De fet, va afirmar que a pesar de la regeneració natural que han experimentat algunes zones de la Punta i del Perellonet, les seues platges estan “a 50 metres reculades de la posició originària” i, amb la nova reforma, la superfície de la costa disminuirà “encara més”, va preveure.
La catedràtica va explicar que quan trenquen les onades, els sediments del mar es posen en suspensió i són arrossegats pels corrents longitudinals cap al sud. No obstant això, quan hi ha una obra, ja siga un espigó o un port, el material es queda acumulat al nord ella. Al sud de les obres, les onades continuen trencant i posen en suspensió sediments que van cap al sud, però que no poden ser substituïts pels que han quedat retinguts al nord de la mateixa, “d’ací que es produïsca l’erosió al sud”, va sentenciar.
Per això, va assegurar que els espigons comporten “conseqüències negatives prou importants”. Igualment, va qüestionar els intents de “regeneració de platges”, el problema de les quals és que l’arena “ha de vindre d’un lloc d’acord amb el perfil mediambiental de la platja i, no obstant això, pareix que no hi ha diners per a fer una investigació de base que estudie el perfil de regeneració necessari en cada ecosistema”.
Així, moltes vegades, “el material no té la grandària adequada i se’n va una altra vegada mar dins” perquè “es posa arena més fina de la que tocaria només perquè agrada més als turistes”, va lamentar. A més, esta terra col·locada de forma “artificial”, “soterra les posidònies -organismes que defenen les platges perquè dissipen l’energia-, amb la qual cosa, pareixen estes plantes i es facilita així l’erosió”, va afegir.
0 Responses to “Una catedràtica defensa l’ampliació del port de Sagunt front al de València”