Opinió: SENYERES I POLÍTICA. Teresa García Muñoz.
3 octubre, 2007 por civismedia
El dia dos d’octubre es celebrà la primera reunió itinerant de la Mesa de Corts després de les vacances d’estiu i es celebrà ací a Sagunt.
Com a Saguntins, com a valencians i com a nacionalistes ens sentim gratament satisfets i considerem un privilegi haver rebut aquesta honorable visita dels nostres representants d’aquest òrgan de les Corts Valencianes.
D’igual manera commemorar la creació del Centenar de la Ploma representà una actitud de reconeixement per al poble saguntí i valencià que hem de felicitar.
Al nostre Municipi el Nou d’Octubre és una data relacionada amb diversos actes lúdics i festius. D’igual manera, a nivell institucional hauríem de buscar referències i dotar de contingut a la nostra diada. Aquesta decisió que han pres a les Corts n’és un bon exemple.
Tanmateix es va tractar d’una reunió de la Mesa de les Corts i els síndics dels distints grups polítics. No cal dir com d’orgullosos ens sentiríem els saguntins si es traslladara el Parlament Valencià en el seu conjunt durant una sessió , tal i com ha passat a Borriana, per exemple. Pensem que som una ciutat amb una història, una entitat i una importància al País Valencià que be mereix este honor.
Així mateix, i donat les dates que s’acosten, els nacionalistes no podem deixar de realitzar certes reflexions des d’un punt de vista crític.
El nou d’octubre és una data de celebració i festa però també ha de ser una data per reivindicar i reflexionar sobre la nostra identitat com a poble, recordant d’on venim i cap on volem anar.
És merescuda la lloança i el reconeixement de les nostres senyes d’identitat, però no podem deixar aquestos reconeixements per a dates de guardar i després oblidar-se’n fins que aplegue altre nou d’octubre, així estem reduint un acte d’homenatge polític a simple folklore, com a qualsevol altra celebració.
Ser valencià no és només traure pit i retre homenatge a la nostra senyera. Ser valencià i exercir de valencià és altra cosa. És un sentiment i una actitud inherent a la persona que es demostra tots els dies de l’any i a totes hores del dia.
Un valencià i un saguntí que es sent orgullós de ser-ho s’ofen quan la senyera del seu poble es retira d’un acte – com va fer el Senyor Camps en període electoral amb la nostra bandera saguntina-. Un valencià i un saguntí és sent discriminat si als pressupostos generals de l’estat no s’hi dedica la quantitat econòmica necessària per a dur endavant els nostres projectes -com passa amb el nostre Castell- Un valencià sense complexos no negocia ni accepta un Estatut d’Autonomia que no ens deixa créixer plenament com a poble.
Desenvolupar-se com a poble de forma plena no suposa cap amenaça cap a altres identitats de l’Esta Espanyol, ni per al propi Estat. Ara bé significa mantindre el cap ben alt reivindicant i posant l’accent i la protesta en aquelles accions que minven la nostra capacitat de decisió, els nostres recursos propis i la nostra autonomia.
Tots vam gaudir d’aquesta honorable visita amb actes i commemoracions, però que no se’ns oblide ser i exercir com a valencians, no només amb celebracions, sino amb accions i actes dia a dia. A la gent del BLOC no se’ns oblidarà i tan de bo tampoc ho facen els representants dels altres grups polítics.
Teresa Garcia i Muñoz
Com a Saguntins, com a valencians i com a nacionalistes ens sentim gratament satisfets i considerem un privilegi haver rebut aquesta honorable visita dels nostres representants d’aquest òrgan de les Corts Valencianes.
D’igual manera commemorar la creació del Centenar de la Ploma representà una actitud de reconeixement per al poble saguntí i valencià que hem de felicitar.
Al nostre Municipi el Nou d’Octubre és una data relacionada amb diversos actes lúdics i festius. D’igual manera, a nivell institucional hauríem de buscar referències i dotar de contingut a la nostra diada. Aquesta decisió que han pres a les Corts n’és un bon exemple.
Tanmateix es va tractar d’una reunió de la Mesa de les Corts i els síndics dels distints grups polítics. No cal dir com d’orgullosos ens sentiríem els saguntins si es traslladara el Parlament Valencià en el seu conjunt durant una sessió , tal i com ha passat a Borriana, per exemple. Pensem que som una ciutat amb una història, una entitat i una importància al País Valencià que be mereix este honor.
Així mateix, i donat les dates que s’acosten, els nacionalistes no podem deixar de realitzar certes reflexions des d’un punt de vista crític.
El nou d’octubre és una data de celebració i festa però també ha de ser una data per reivindicar i reflexionar sobre la nostra identitat com a poble, recordant d’on venim i cap on volem anar.
És merescuda la lloança i el reconeixement de les nostres senyes d’identitat, però no podem deixar aquestos reconeixements per a dates de guardar i després oblidar-se’n fins que aplegue altre nou d’octubre, així estem reduint un acte d’homenatge polític a simple folklore, com a qualsevol altra celebració.
Ser valencià no és només traure pit i retre homenatge a la nostra senyera. Ser valencià i exercir de valencià és altra cosa. És un sentiment i una actitud inherent a la persona que es demostra tots els dies de l’any i a totes hores del dia.
Un valencià i un saguntí que es sent orgullós de ser-ho s’ofen quan la senyera del seu poble es retira d’un acte – com va fer el Senyor Camps en període electoral amb la nostra bandera saguntina-. Un valencià i un saguntí és sent discriminat si als pressupostos generals de l’estat no s’hi dedica la quantitat econòmica necessària per a dur endavant els nostres projectes -com passa amb el nostre Castell- Un valencià sense complexos no negocia ni accepta un Estatut d’Autonomia que no ens deixa créixer plenament com a poble.
Desenvolupar-se com a poble de forma plena no suposa cap amenaça cap a altres identitats de l’Esta Espanyol, ni per al propi Estat. Ara bé significa mantindre el cap ben alt reivindicant i posant l’accent i la protesta en aquelles accions que minven la nostra capacitat de decisió, els nostres recursos propis i la nostra autonomia.
Tots vam gaudir d’aquesta honorable visita amb actes i commemoracions, però que no se’ns oblide ser i exercir com a valencians, no només amb celebracions, sino amb accions i actes dia a dia. A la gent del BLOC no se’ns oblidarà i tan de bo tampoc ho facen els representants dels altres grups polítics.
Teresa Garcia i Muñoz
0 Responses to “Opinió: SENYERES I POLÍTICA. Teresa García Muñoz.”