15 desembre, 2008 por civismedia
El govern segregacionista i de dretes ja va decidir al seu pacte que el criteri de la població seria el definitiu per a qualsevol inversió. Si fem una anàlisi superficial no sembla un mal paràmetre. De fet, és evident que a mitjà termini les necessitats de 10.000 persones han de ser el doble que les necessitats de 5.000 persones. Però si fem una anàlisi més profunda caldrà contemplar algunes altres variables. D’inici està el principi de necessitat. És més subjectiu i per tant argumentable. Ara bé, no tot allò que no és objectivament quantificable ha de ser el·liminat. El principi de necessitat ve condicionat per factors com ara la geografia. És evident que les necessitats de manteniment d’un barri com Ciutat Vella són diferents de les dels barris de l’altra banda del riu.
Des d’altra punt de vista i per aquesta regla de tres poblacional alguns nuclis de la ciutat mai no podran accedir a grans inversions. El seu repartiment sempre els farà quedar-se amb menudes intervencions. Per dir-ho d’alguna manera, podran pintar la casa però no mai reformar-la.
Per tant, està clar que una combinació de factors és necessària. El quid de la qüestió pot estar en el temps de comprovació del “greuge comparatiu”. El temps no pot ser “cada inversió” sinó un periode de quatre anys. És a dir, en quatre anys el criteri de població s’ha de complir mentre a curt i llarg termini s’ha de cobrir el criteri de necessitat.
9 desembre, 2008 por civismedia
Segregacionistes i populars van incloure un apartat on es deia expressament que calia fer servir Port de Sagunt com a topònim. A pesar d’això en les seues comunicacions el regidor Sergio Paz utilitza el topònim El Puerto. Este topònim és utilitzat per l’expedient de segregació però mai no ha sigut reclamat políticament pels segregacionistes que preferiren amagar-se davall el de major ús: Port de Sagunt.
6 desembre, 2008 por civismedia
Un dels requisits que ha d’acreditar la Comissió Promotora d’un Expedient de Segregació és l’existència d’un “nucli territorialment diferenciat”. Així s’ha de demostrar que no existix una “continuïtat urbana” entre els nuclis de població. A tal efecte es tenen en consideració l’existència d’obstacles físics (rius, muntanyes… ) o artificials (vies del tren, carreteres… ).
En el cas de Sagunt la dificultat està a considerar si els terrenys que hi ha internuclis constituixen o no una continuïtat ja que hi ha edificis desperdigats que no són residencials (Poliesportiu, Policia Local, Edifici de la SAG) però es consideren sol urbanitzable des del Pla General dels anys 90.
Respecte als obstacles físics la qüestió està més clara. El riu podria afectar per considerar la zona d’Almardà com a pertanyent a un municipi o altre però no afecte a la percepció del Port com un nucli territorialment diferenciat.
L’antiga carretera N-340 va deixar de ser-ho durant la legislatura 2003-2007.
Respecte a les vies del tren la proposta del segon expedient impedix la seua consdieració com a obstacle ja que el propi expedient considera el Barri del Racó de l’Horta com a integrant del municipi matriu.
Per tant, el tema clau és la consideració legal del concepte “continuïtat urbana”. Si requerix una consolidació urbana de concepte residencial o si simplement admet una planificació històrica d’una ciutat linial de creixement cap a l’oest com és el cas del Port de Sagunt.
