www.fornas.org

En el nostre darrer post advertíem de la necessitat de tacte a l’hora d’aplicar fòrmules bilingües. Des del valencianisme cívic del Port de Sagunt estem d’acord amb el bilingüisme però ben aplicat. Només pegant un passeig amb un mòbil pels carrers del Port pots adonar-te que estem lluny de tindre el respecte degut al valencià com a llengua oficial i pròpia de la Comunitat Valenciana.
Noms de professió només en castellà, personatges històrics romans (no parlaven ni castellà ni valencià sinò llatí) només en castellà, topònims d’època musulmana només castellà (fornás-fornàs).
D’altra banda hi ha casos especials com ara l’Avinguda 9 d’Octubre que a pesar de celebrar l’entrada d’un rei de la Corona d’Aragó i catalanoparlant sí que figura tant en castellà com en valencià.
Per últim pràcticament totes les plaques situades al voltant de la zona de la Plaça Rodrigo continuen com estaven, exclusivament en castellà.
Esta és la manera d’afrontar el bilingüisme d’aquells que més el reclamaven.
Continuarem treballant per posar les dues llengües oficials al mateix nivell. I això, ara per ara, passa per la defensa, reinvindicació i promoció del valencià.

No fa massa temps vaig assitir a unes jornades formatives sobre llenguatge i ideologia. El llenguatge no és neutre i va marcant conceptes que assumim per òsmosi i configuren una ideologia neutral transparent, un mur de vidre que ens separa. En diverses ocasions hem reivindicat en este blog i públicament la nostra necessitat de ser capaços de viure a la valenciana al Port de Sagunt. Sempre que això passa algun il·luminat parla de “politització”. Així, demanar un concert en valencià és polititzar la música. Demanar-lo en anglés o en castellà no ho és. Polititzar, per tant, ha de ser fer evident de manera conscient un pensament minoritari. A aquesta conclusió he pogut arribar després d’observar el comportament dels “despolititzats”.
I el llenguatge no és neutre ni apolític. Ara l’antic “recinto taurino de las fiestas del Puerto”. Ha passat a ser “recinto ferial”. Desconec si ara fem una Fira com la de Xàtiva. Potser es referisquen a “los coches de choque”. O potser siga una càrrega de profuniditat més important. Jo em decante més per la última teoria. Fins i tot hi ha una inauguració del “recinto ferial”. No sé si encenen llums. Però de moment, han portat a El Arrebato. Ja saben… Sevillista seré hasta la muerte.
Viure al Port de Sagunt és escriure la crònica valenciana des de l’exili interior.

Carles López Cerezuela veí del Port de Sagunt.

Les festes patronals són un instrument molt útil per transmetre valors de convivència. La convivència lingüística en un lloc aclapadorament castellanoparlant com és el Port de Sagunt hauria de ser un valor a seguir. Les festes del Port de Sagunt fa temps que estan organitzades per les pròpies penyes de festes. Això que ací sembla normal no ho és més que en pobles menuts. En una ciutat -i el Port té més 50.000 habitants a l’estiu- les penyes fan les seues activitats i les entitats públiques complementen des de valors culturals i de convivència aquests actes més primaris de festa basada en criteris bàsics -menjar, beure i bous-. Altres persones tenen altres inquietuds i altres edats que no solen ser considerades per les penyes que gasten un criteri poc imaginatiu però que, és cert, arriba a molta gent.

La convivència lingüística hauria de ser un d’aquests valors. La convivència lingüística i la promoció lingüística de la llengua més feble; el valencià, que ocupa pots àmbits públics en el Port més enllà de la senyalització i l’esforç o conveniència d’alguns comerços en la retolació.

Per això Fornàs proposa la realització d’un concert bilingüe. Incloure un teloner en valencià en les festes del Port del grup principal -enguany El Arrebato, pura cultura andalusa- com ara Bajoqueta Rock o Sant Gatxo produiria un efecte pedagògic en la població.

Potser algú tinga la temptació d’opinar que això seria “polititzar la festa”. Resultaria curiós que així ho pensara quan no ho pensa de la instal·lació d’una carpa històrica de la Casa d’Andalusia o la mateixa visita de El Arrebato (Sevillista seré hasta la muerte). Grups com ara Bajoqueta Rock o Sant Gatxo simplement canten en valencià sense convertir això en una finalitat sinó en un mitjà d’expressió.

Els valencianistes del Port escoltarem amb alegria i diversió El Arrebato però sense poder escoltar pop rock en la nostra altra llengua; el valencià. Una diversió a mitges.