No fa massa temps vaig assitir a unes jornades formatives sobre llenguatge i ideologia. El llenguatge no és neutre i va marcant conceptes que assumim per òsmosi i configuren una ideologia neutral transparent, un mur de vidre que ens separa. En diverses ocasions hem reivindicat en este blog i públicament la nostra necessitat de ser capaços de viure a la valenciana al Port de Sagunt. Sempre que això passa algun il·luminat parla de “politització”. Així, demanar un concert en valencià és polititzar la música. Demanar-lo en anglés o en castellà no ho és. Polititzar, per tant, ha de ser fer evident de manera conscient un pensament minoritari. A aquesta conclusió he pogut arribar després d’observar el comportament dels “despolititzats”.
I el llenguatge no és neutre ni apolític. Ara l’antic “recinto taurino de las fiestas del Puerto”. Ha passat a ser “recinto ferial”. Desconec si ara fem una Fira com la de Xàtiva. Potser es referisquen a “los coches de choque”. O potser siga una càrrega de profuniditat més important. Jo em decante més per la última teoria. Fins i tot hi ha una inauguració del “recinto ferial”. No sé si encenen llums. Però de moment, han portat a El Arrebato. Ja saben… Sevillista seré hasta la muerte.
Viure al Port de Sagunt és escriure la crònica valenciana des de l’exili interior.
Carles López Cerezuela veí del Port de Sagunt.