www.fornas.org

La sensació generalitzada i amplament compartida de les persones que coneixen el Port de Sagunt és la de trobar-se a un poble castellanoparlant estricte com podria ser Segorbe. Tanmateix, si rasquem un poc trobarem que la situació és diferent.
En els principis del Port de Sagunt, el valencià convivia naturalment amb el castellà dels nouvinguts com ho feia als altres pobles de la comarca (Canet per exemple). Hi ha testimonis d’això com ara l’ús del valencià en els llibrets de falla des dels seus inicis (vore llibret Falla Luis Cendoya de l’any 31 per exemple). El valencià era la llengua dels no immigrats o de la immigració valenciana que va ser un poc diferent a la resta d’immigració vinguda al Port. Els immigrants valencians, en moltes ocasions venien a millorar la seua situació i no fugint d’una situació extremadament dolenta. Tanmateix, resulta evident que amb una situació com aquesta és molt probable que el procés de castellanització intensificat durant el franquisme fera més mal al Port que no a Sagunt o a Canet on el valencià era llengua de familia i de casa.
A hores d’ara el valencià és una llengua coneguda i usada al Port. Almenys si entenem per ús un camp semàntic més ampli que el “parlar”. El porteny és, en la majoria de les ocasions, un valencianoparlant passiu sense cap problema, a nivell de comprensió oral i escrita. I, cada vegada comença a ser més usual vore portencs parlant en valencià, això sí sempre fora del seu context portenc Tots tenim alguna amic o amiga que en anar a fer d’estudiant o professor a Catalunya o un altre poble del País Valencià on es parla el valencià no té cap problema a parlar-lo. Tot i això la interacció portenya continua sent castellanoparlant. Per exemple, els pares porten els xiquets a la les línies en valencià perquè no volen perpetuar el seu monolingüisme castellà però no es llancen a parlar-lo o estudiar-lo. És una stiuació que només es pot capgirar amb un treball de conscienciació a llarg termini. I en això estem