El 49% dels nous emprenedors són dones
La norma estableix noves relacions laborals i fomenta l’ocupació per compte propi. Inclús mandata al Govern perquè, garantits els principis de contribució, solidaritat i sostenibilitat financera, propose al Parlament la regulació d’un sistema específic de protecció per cessament d’activitat, comunament entés com una cobertura per desocupació.
També regula a l’autònom econòmicament dependent (AED) d’una empresa o d’una persona, al percebre d’ella, almenys, el 75% de les seues rendes. L’origen de la nova figura obeïx que les companyies, cada vegada amb major freqüència, trauen fora del seu àmbit activitats que abans realitzaven les seues plantilles (neteja, manteniment, col·laboracions, funcions administratives, etc.). En l’actualitat hi ha uns 400.000 AED, total que en 2001 no passava de 190.400 persones.
Perfil
Quant a l’evolució de gener a setembre del 2007, la Federació Nacional, coneguda davall les sigles ATA, ha elaborat un informe. Del document es desprén que el perfil predominant entre els nous emprenedors respon al d’un home o dona dedicat al sector serveis, menor de 35 anys i amb residència en Balears.
El sector servicis acapara el 74% de les incorporacions, seguit molt de lluny de la construcció amb el 16%; de la indústria, amb el 7%; i de l’agricultura, amb el 3%. Respecte a l’edat, el 45% és menor de 35 anys; el 41% té entre 36 i 54 anys; i el 14% supera els 55 anys.
Per comunitats, en dades relatives, Balears ocupa el primer lloc a l’incrementar el seu nombre d’autònoms en un 10,60%.
ElRioja.Com
La veu de les dones
Des del Govern de la Generalitat volem contribuir a millorar la situació de les dones víctimes de la violència masclista. Sovint els mitjans de comunicació ens fan arribar les dures situacions que patixen algunes dones. Este dimecres, el Parlament va acceptar tramitar la llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Esta llei ha de contribuir a mitigar el viacrucis pel qual passen les dones víctimes de maltractaments. I ha de suposar un pas avant, perquè la llei es convertirà en un instrument per a desenvolupar els drets de les dones i per a recolzar la lluita contra esta violència. Per primera vegada, des de Catalunya, es legislarà sobre els drets femenins, la qual cosa implica allunyar-se d’actituds asistencialistes que impedeixen el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania de les dones, la seua autonomia i llibertat. En esta llei es farà un reconeixement de les experiències de les dones que han passat per situacions de violència masclista. Cal treballar perquè puguen superar els traumes que els generen els maltractaments i esta és una premissa que ha d’impregnar totes les actuacions que es duguen a terme. Ja que si s’oblida el que les dones saben sobre elles mateixes, no sols s’està usurpant la seua veu, sinó que també es pot atemptar contra la seua llibertat i, inclús, contra la seua seguretat. Se’ls considera, llavors, víctimes incapaces de canviar la seua realitat i només com a víctimes li’ls proporcionarà ajuda. La llei reconeixerà el paper històric i pioner dels moviments feministes, fonamentals per a comprendre l’origen d’esta violència i eliminar-la. Tampoc pot oblidar-se la importància de les actuacions dels ajuntaments que, per damunt de les seues obligacions competencials, treballen per a lluitar en contra de la violència masclista. Este projecte de llei no és un punt final, sinó un punt de partida que haurà de complementar-se amb les pràctiques de tots els agents implicats. Una de les apostes més fermes és el terme de violència masclista. El masclisme és el concepte que de forma més clara defineix el sistema social que empara les conductes de domini i abús de poder dels hòmens sobre les dones. Al llarg de la història, s’ha imposat un model de masculinitat que, a pesar de ser reduccionista, encara és valorat per part de la societat com a superior. La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’esta cultura, que no sols destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat i les llibertats de les dones. D’esta violència, la llei distingeix distintes formes: física, psicològica, sexual i econòmica, que tenen lloc en àmbits concrets: la parella, la família, l’entorn laboral i el sociocomunitari. Amb esta llei es donarà més importància als aspectes preventius i a les mesures de sensibilització, informació i detecció. També s’establiran els drets de les dones –així com de les seues filles i fills– en situacions de violència masclista, exigibles davant de les administracions, assegurant l’accés gratuït als servicis públics.Tot això respon al que preveu l’Estatut pel que fa a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones. El nou text anirà fins al límit en temes competencials, aportant aspectes innovadors. Està demostrat que moltes dones en situacions de violència masclista no poden exercir plenament els seus drets sense passar per la seua acreditació penal.
A PARTIR d’ara, s’ampliaran les possibilitats per a identificar esta violència. Així mateix, es replegarà el dret a l’assistència jurídica gratuïta, a percebre la renda mínima d’inserció i a les ajudes escolars, tenint en compte únicament els ingressos i les rendes individuals de cada dona. Finalment, cal remarcar el procés de participació a què ha sigut sotmesa la llei. Experts, partits polítics, sindicats i altres agents socials, però especialment els grups i entitats de dones han enriquit i millorat el projecte. La llei replegarà el saber col·lectiu de les dones, que intenten fer sentir la seua veu; una veu que històricament s’ha sentit poc perquè altres cridaven més.
CARME Capdevila
El canvi de lloc de treball per a embarassades amb risc estarà bonificat
Fins al moment, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals només contempla la possibilitat que les embarassades sol·liciten el canvi del lloc de treball, però sense que els empresaris s’acullen a beneficis per això. Esta bonificació, afirmen des de la Seguretat Social, es mantindrà durant el temps que dure l’embaràs o la lactància.
La mesura se suma a la prestació de què ja poden disfrutar les treballadores quan l’exercici de les seues tasques laborals supose algun risc per a l’embaràs o la lactància, la qual cosa va entrar en vigor al març d’enguany amb la Llei d’Igualtat.
La iniciativa va ser qualificada com “molt positiva” per la secretària confederal de la dona de Comissions Obreres, Carmen Brau. “És un pas, però és important”, va declarar la responsable sindical, qui va afegir; “el 50% és una bonificació significativa, i a més es reduïx el cost, ja que l’empresari continua cotitzant igualment”.
La Seguretat Social estén la mesura per als empresaris que accepten els canvis en llocs de treball dels que es troben afligits per alguna malaltia laboral, sempre que el nou destí s’adapte a l’estat de l’afectat. L’objectiu és impedir que “la falta de protecció social obligue [al treballador]“ a arribar a la invalidesa. Segons expliquen fonts de l’institut públic, esta també és una iniciativa nova que compta amb un precedent en l’Estatut del Miner per a aquells afectats per silicosi.
L’organisme dirigit per Octavio Granat justifica esta última mesura amb l’argument que “la falta de protecció social davant de les situacions de malaltia professional en què l’afecció és només parcial ha sigut objecte de freqüents crítiques tant de treballadors com d’empresaris”.
El País
