La universalització de l’educació infantil de 0 a 3 anys va començar ahir el seu camí amb el pacte aconseguit entre el PSOE i IU-ICV pel qual s’habilita una partida de 100 milions d’euros en els Pressupostos per al 2008.28-09-2007 – Amb eixa quantitat es podran crear 50.000 places de guarderia, suposant que les comunitats autònomes aporten la mateixa xifra, tal com pretén El Govern. Amb este pacte es complementa l’acord amb IU-ICV i ERC sobre el xec-bebé, que accepten així l’entrada en vigor de l’ajuda de 2.500 euros des del mes de juliol i no des de gener del 2007.
La negociació sobre el xec-bebé ha portat efectes col·laterals de caràcter social per als Pressupostos Generals de l’Estat de 2008. A l’abric d’esta negociació, IU-ICV i ERC han portat al PSOE a accelerar mesures que tenia previstes per al seu programa electoral. Amb això, la seua aplicació s’avança un any. Clar que tots han cedit, i els grups de l’esquerra abandonen la seua pretensió d’estendre el xec-bebé de 2.500 euros als nascuts des de l’1 de gener passat. Este serà aplicable, com es va comprometre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, des del 4 de juliol, el dia que va fer l’anunci.
Encara que la negociació continuarà amb CiU i el PNB, els socialistes tenen ja la majoria suficient per a tirar endavant el xec-bebé. Amb ostensible satisfacció, els dirigents d’IU-ICV, Gaspar Llamazares, Joan Herrera i la diputada Carme García, van anunciar la seua bona nova. En els pressupostos per al 2008 hi haurà una partida de 100 milions d’euros destinada “a noves inversions i posada en marxa de nous centres i servicis que possibiliten l’extensió i generalització de la xarxa d’escoles infantils de zero a tres anys”.
Esta novetat suposarà l’elaboració de dos esmenes: una en la llei del xec-bebé i una altra per als Pressupostos. A canvi, IU-ICV retira la seua esmena a la totalitat a la llei dels 2.500 euros. Per a IU-ICV l’essencial d’este acord és que obri el camí a la generalització de l’educació infantil de 0 a 3 anys, una vegada que l’any que ve culminarà la prevista per al tram d’infantil entre 3 i 6 anys.
A Espanya hi ha un gran problema de guarderies: uns 700.000 xiquets necessiten una plaça, però només hi ha 350.000, segons el Ministeri d’Assumptes Socials. Només a Madrid, 25.000 xiquets es queden sense plaça cada any en les guarderies públiques.
La satisfacció era evident en el portaveu socialista, Diego López Garrido. La seua tesi sempre va ser que els 600 milions d’euros que costaria retrotraure el xec fins a l’1 de gener eren inassumibles. Eixos diners servirà per a finançar durant diversos anys les mesures socials pactades amb l’esquerra.
ANABEL DÍEZ / CARLOS E. CUÉ

Els grups parlamentaris del PSOE i d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el Congrés han aconseguit un acord per a augmentar fins als 3.500 euros la nova prestació a la maternitat per als casos de famílies monoparentals (com les mares fadrines), les famílies nombroses i els fills nascuts amb problemes de discapacitat, van informar Europa Press en fonts d’ambdós formacions.
L’acord, de set punts, es concretarà esta vesprada durant el debat d’una moció sobre polítiques familiars en el ple de la Cambra i s’integrarà previsiblement en l’articulat del projecte que regularà la nova prestació anunciada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
La moció acordada assenyala la necessitat que totes les prestacions a les famílies, tant les estatals com les aplicades en l’àmbit autonòmic, queden exemptes de l’impost sobre la renda, a fi de no rebaixar el poder adquisitiu de les famílies.
A més, insta al Govern a incrementar a 11.000 euros el llindar mínim de renda familiar en relació amb les ajudes per a famílies sense recursos, impulsar polítiques tendents a desenvolupar l’escolarització de 0 a 3 anys i potenciar la perspectiva de gènere en el disseny d’este tipus de polítiques.
D’altra banda, el text assenyala la necessitat de coordinar amb les comunitats autònomes la determinació de les ajudes familiars i la seua integració en les polítiques de la Seguretat Social, a fi de millorar l’eficàcia en la consecució d’objectius.

BENEPLÀCIT DE SOLBES.
La diputada socialista Esperanza Esteve, que intervindrà esta vesprada en nom del seu grup, va assegurar a Europa Press, que este acord compta amb el beneplàcit del vicepresident econòmic, Pedro Solbes i va valorar de manera positiva l’actitud d’ERC en este àmbit.

No obstant, Esteve va precisar que encara “no està decidit” incorporar al projecte de Llei altres qüestions reivindicades pels grups, especialment la retroactivitat de l’ajuda a partir de l’1 de gener d’enguany.

Europa Press

S’estudia el dret d’un pare a disfrutar la prestació per maternitat, mentres la mare es troba de baixa per incapacitat en les mateixes dates. La Seguretat Social crega que no és possible i retira la prestació al pare, per la qual cosa s’acudix als tribunals, que acaben llevant la raó a l’organisme públic.

05-10-2007 – Abans del part la mare va ingressar per unes molèsties i, després del mateix, es va agreujar la seua salut durant més de tres mesos. Ella, al mes del naixement, va optar per que el seu marit disfrutara de la prestació per maternitat després de les sis setmanes que la llei considera obligatòries. La Seguretat Social va acceptar i cinc dies després ella va presentar un comunicat de baixa per incapacitat temporal. L’organisme públic, a l’observar que estava abonant dos prestacions, va entendre com inadequada la del pare, se la va retirar i li va exigir la devolució d’allò que s’ha percebut fins al moment.
El tribunal inicia la seua argumentació transcrivint allò que s’ha indicat en la llei, segons la qual és possible per a la mare cedir part del descans per maternitat sempre que la reincorporació al treball supose un risc per a la seua salut. També s’arreplega en la normativa que durant el descans per maternitat no procedix el reconeixement del dret al subsidi per incapacitat temporal derivada de contingències comunes o professionals. Esgotada la prestació per maternitat, si el pare o la mare necessitaren assistència sanitària o es trobaren impedits per al treball i compliren els requisits exigits, s’iniciarà la situació d’incapacitat temporal que corresponga.
Del que s’ha dit s’extrau que les mares han de disfrutar sempre del permís de maternitat les sis setmanes immediatament posteriors al part; durant la resta del temps poden disfrutar tal permís per maternitat els pares, llevat que la reincorporació al treball supose un risc per a la salut de la mare.
En el cas que ens ocupa, ella va disfrutar les sis primeres setmanes del permís per maternitat, donant-se de baixa per malaltia l’endemà de complir-se este període. Així, durant les sis primeres setmanes, la mare no ha sol·licitat cap prestació per incapacitat temporal, iniciant-se la contingència una vegada finalitzat l’anterior període obligatori, amb la qual cosa no es dóna el supòsit d’incompatibilitat de les dos situacions descrites.
Assentat l’anterior, el tribunal analitza si la incorporació de la mare al seu treball suposava un risc per a la seua salut. En este sentit, és clara tant la normativa com la doctrina que indica que este ha d’estar relacionat amb el part, per la qual cosa les malalties que no guarden relació amb ell, sinó que es deuen a un altre tipus de circumstàncies, no han de tindre’s en compte. Açò és el que va ocórrer en este cas, ja que la mare va tindre una sèrie de complicacions que no guardaven relació amb el part. Per això, el tribunal va entendre que la prestació del pare era legítima, així com la posterior per incapacitat sol·licitada per la mare, sent ambdós concurrents i compatibles.

Expansió