És necessari el lideratge en clau de gènere?
Ara que s’acosta un dia tan “institucionalitzat” com és el 8 de març, sembla que tots ens carreguem les bateries durant 24 hores per tal de buscar solució a una problemàtica tan arrelada en tradició i cultura. El masclisme està assolit, però encara hem de vèncer el llast de la ignorància.
La desigualtat laboral que patim les dones és només un dels símptomes d’un sistema creat a partir d’una base purament masculinitzada. Tractar de canviar de manera fortuïta la mentalitat que conforma el nostre patrimoni comú no condueix sinó a la intolerància dels més ignorants (ignorants perquè no coneixen) i a la negativa dels més ineptes (ineptes perquè volen mantindre la seua ignorància).
Liderar en clau de gènere, a partir d’una regulació legal, ens permet obrir la perspectiva i assumir la nova posició de la dona en terrenys tradicionalment reservats al domini masculí. No es tracta d’artificialitzar un procés natural, és només una bona manera d’ajudar al sistema a accelerar un procediment dirigit a la millora comú del nostre sistema socio-laboral. Les lleis han de regular este procés. El nostre país ha de ser ambiciós, encara més, en la matèria.
Sandra Atienza
En qué gobiernan las mujeres
FUTUR I IGUALTAT
La Història de les Civilitzacions ha deixat, com a legat, molt més que grandiositat i herència cultural a les nostres societats. Els modes de vida que han primat al llarg dels segles i la base ideològica en que han estat sustentats, han condicionat el devenir de generacions, perpetuant, en la major part dels casos, un model de submissió de la dona no exclusiu de la esfera privada i de parella, sinó també de la pública: un lloc en el que la participació femenina estava vetada.
Grans pensadors han aportat una nova visió educant, mitjançant la filosofia, els costums de una societat primitiva en pensament i progressiva en intenció.
Entenem que el Feminisme ha suposat la primera reflexió al voltant de la condició humana de la dona. La primera etapa d’un procés que requereix ara d’una fase de “treball compartit”. La nostra societat està totalment preparada per tal d’afrontar un nou moviment que s’erigeix com necessari, vitalista, dinàmic i positiu.
Una nova proposta que, sense enarborar els paràmetres del feminisme, reflexiona des de la consciència i la sensibilitat d’expressar una nova mirada cap al món. Les veus de homes i dones s’uneixen amb l’ objectiu de naturalitzar el principi vital, la cimentació de les societats del futur: la IGUALTAT en totes les vessants de la vida.
Sandra Atienza
