Dones i política
Les Eleccions Europees han sigut una nova mostra d’invisibilitat de les dones pel protagonisme androcèntric dels partits majoritaris. Dos partits, dos candidats i dos models de discussió ben diferenciats en els que trobar quantitats ingents de carències més que evidents.
Les dones a les llistes, en esta campanya (no així a les Municipals –cal diferenciar-) han esdevingut un simple tràmit per tal de passar la frontera legislativa mínima. Ni tan sols la mediocritat d’alguns candidats serveix per a subratllar la feminitat d’uns altres.
Tanmateix, hi existeixen excepcions que ens encoratgen per tal de continuar dignificant el paper de la dona dona com a responsable del seu cercle privat i gestora del nostre cercle públic. Teresa Garcia, al Bloc, n’és un bon exemple de la professionalitat i representativitat cap a les que caminem. Els cartells que pengen amb la seua foto aniran desapareixent, però la vitalitat de la seua vocació política donarà per a molt…
Productivitat i maternitat
Diuen els empresaris que, hui en dia, és més perillós contactar una dona del que ha sigut mai. La culpable: la baixa per maternitat.
La nostra cultura empresarial així funciona. Encara hi ha la percepció que les hores que s’hi dediquen al treball són les hores que compten per tal de mesurar la productivitat dels treballadors, la seua rendibilitat (La qual cosa ens ha conduït als primers llocs de la llista dels països europeus menys productius que més hores li dediquen al treball ).
L’ecuació matemàtica no serveix en els casos en que són les persones les que determinen el resultat. No hi ha dubte que cada persona, com a treballador o treballadora, ha de fer sempre el màxim esforç per tal de traure endavant les seues responsabilitats. És obvi.
Fer triar és negar l’evidència natural que les dones són les úniques que poden, biològicament, quedar embarassades. És possible que hi haja casos concrets en què l’empresa resulte, potser, mitjanament perjudicada com a conseqüència de la baixa d’una treballadora, però hi existeixen els mecanismes adequats per tal d’evitar aquesta situació: les substitucions a càrrec de la SS són una bona aportació de l’Estat.
La planificació de l’empresa, tanmateix, és una tasca que no es pot vincular a la naturalesa femenina, sinó a la professionalitat de l’empresari en qüestió. Error comú que cal desterrar d’una per totes.
DRETS I DEPENDÈNCIA
Els canvis que afecten a la societat, caracteritzats per l’envelliment i l’aparició de noves estructures familiars, entre d’altres, han fet nàixer una demanda de serveis d’atenció a les persones, que fins ara era coberta per les famílies i sobretot per les dones.
Este envelliment, unit a la incorporació progressiva en el món laboral de la dona, (cuidadora tradicional dels familiars amb dependències) feia cada vegada més evident la necessitat d’establir mecanismes que, des dels governs, possibilitaren l’atenció a les persones que es troben en situació de dependència, no tan sols des d’un punt de vista econòmic, sinó des de la perspectiva de la potenciació de l’autonomia personal.
Tot i això, la dependència continua sent « cosa de dones ». No és casualitat que la major part dels que es dediquen a atendre persones dependents siguen les seues dones, filles, germanes, infermeres o empleades contractades a tal efecte.
La llei de la Dependència venia a salvaguardar els drets d’ambdues parts: qui cuida i qui ha de ser cuidat. Finalment anava a resoldre’s una qüestió de importància màxima.
Per primera vegada, es reconeix el dret a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències. Calia donar resposta a les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat pel fet de patir malalties o discapacitats que els provoquen una situació permanent de dependència, ja siga física o psíquica.
La realitat és que acabat l’any 2008 el 65% de les persones que haurien de gaudir de nous drets segons la llei encara estan a l’espera del Programa Individual d’Atenció (PIA).
Hem de demanar la participació de les diferents Administracions, en l’exercici de les seves competències davant la necessitat real de moltes persones. És un nou dret universal i subjectiu.
Sandra Atienza
