DRETS I DEPENDÈNCIA
Els canvis que afecten a la societat, caracteritzats per l’envelliment i l’aparició de noves estructures familiars, entre d’altres, han fet nàixer una demanda de serveis d’atenció a les persones, que fins ara era coberta per les famílies i sobretot per les dones.
Este envelliment, unit a la incorporació progressiva en el món laboral de la dona, (cuidadora tradicional dels familiars amb dependències) feia cada vegada més evident la necessitat d’establir mecanismes que, des dels governs, possibilitaren l’atenció a les persones que es troben en situació de dependència, no tan sols des d’un punt de vista econòmic, sinó des de la perspectiva de la potenciació de l’autonomia personal.
Tot i això, la dependència continua sent « cosa de dones ». No és casualitat que la major part dels que es dediquen a atendre persones dependents siguen les seues dones, filles, germanes, infermeres o empleades contractades a tal efecte.
La llei de la Dependència venia a salvaguardar els drets d’ambdues parts: qui cuida i qui ha de ser cuidat. Finalment anava a resoldre’s una qüestió de importància màxima.
Per primera vegada, es reconeix el dret a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències. Calia donar resposta a les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat pel fet de patir malalties o discapacitats que els provoquen una situació permanent de dependència, ja siga física o psíquica.
La realitat és que acabat l’any 2008 el 65% de les persones que haurien de gaudir de nous drets segons la llei encara estan a l’espera del Programa Individual d’Atenció (PIA).
Hem de demanar la participació de les diferents Administracions, en l’exercici de les seves competències davant la necessitat real de moltes persones. És un nou dret universal i subjectiu.
Sandra Atienza
Comentaris:
Deixa un comentari:
