I LA HUMANITAT? QUÈ SE N’HA FET D’ELLA?
No són poques les notícies que ens recorden, cada dia, la proliferació dels casos de violència de gènere que viuen dones espanyoles en pròpia pell. La societat està ficant a la primera plana dels mitjans la preocupació d’aquest fenomen. Però, han augmentat realment els maltractaments o simplement la seua notorietat?
Existeixen diversos paràmetres que ens ajuden a entendre aquesta trista realitat. En primer lloc, el canvi en la consideració de la dona com a persona que s’ha anat imposant al llarg de les últimes dècades (ben especialment des dels ’90). Crec que no he de recordar a ningú que el Franquisme considerava el maltractament com a mètode natural d’educació de la dona per part del seu marit. Submissió davant el dolor físic.
La creació d’un status igualitari (desitjable) ha abrivat la por de molts d’aquests homes, al temps que ha despertat la consciencia de sí de moltes dones. Tanmateix, la convivència amb altres cultures i diverses qüestions sociològiques s’uneixen a aquest cúmul de circumstàncies. Recentment s’ha publicat que la crisi ha fer augmentar les taxes de maltractament en un 10%.
Però, sincerament, i sense focalitzar, caldria fer una ullada als augments de la violència cap als ancians (vora un 43% als últims anys), la de menors cap a adults (en un 50%), inclús entre xiquets a l’escola (assetjament escolar). Fins i tot es pengen a Internet les agressions. No és cert que hi ha un problema greu en la nostra societat que caldria començar a plantejar-se seriosament.??i no sols de manera legislativa. Hem perdut valors insubstituïbles. La humanitat entre ells.
Comentaris:
Deixa un comentari:
