VENIM…? A ON ANEM..?
El 8 de març s’ha convertit enguany en una nova proposta electoralista del PP, com tot el que fan. Ni manifestacions, ni propostes, ni convenciment. Els actes, tal i com succeira el passat 9 d‘Octubre, han estat triats en base a la vocació “bien quedista” de qui ens representa. Esta vegada al estilo “Mujercitas”, que la ocasió ho mereixia…
Els ciutadans i ciutadanes de Sagunt i Port hem pogut visualitzar, definitivament, allò que era una simple suposició: Sí, la nostra regidora de la Dona no té la menor idea de Igualtat, Drets Socials… ni història pura i dura (més que res, dura).
Està bé conèixer cóm va nàixer el 8 de març. Però seria interessant, si més no, fer un volt per les últimes dècades del segle XX, per tal de saber a on estem (en matèria de Igualtat) i què és allò que busquem.
Anem-hi: Als anys 50 es va començar a prendre consciència pública de la necessitat d’un canvi social que resituara a la dona, i els seus drets com a ciutadana. La ONU (la seua pròpia Carta Fundacional) i més tard la UE començaren a establir els protocols d’actuació.
Quatre punts bàsics en aquest recorregut. Conferències de Méxic D.F. al ’75; Copenhague al ’80; Nairobi al ’85; i Pekín al ’95. Primer, el compromís per la Igualtat, el desenvolupament i la pau. Més tard, la incorporació del terme de Mainstreaming (es donà una nova perspectiva: no parlem de dones i homes, sinó de gènere) i finalment el Empowerment. S’havia començat a caminar i els passos eren ferms.
Han passat 34 anys des que les institucions europees i mundials, els governs nacionals i locals es començaren a comprometre en la necessitat de trobar un nou espai compartit per a tots. Ací es a on juga el seu paper la Transversalitat. Per més lleis, pressupostos i campanyes que es facen… la vida pública de les dones és el reflex de la seua vida privada.
No cal ficar en una balança què és el que més ens importa. Sóc dona. Vull treballar. Tindre fills. Sóc capaç, però necessite la implicació (en la mateixa mesura que jo tinc) de l’altra persona amb la que camine.
La llei és només el primer pas, la coeducació n’és un altre més…però el compromís és la base per fer d’aquest esforç una vertadera cultura de la Igualtat. Jurisprudència, Política i Tècnica. Les mesuren han de continuar. Però, per favor, siguen seriosos a l’hora de triar als nostres representants públics!!
Sandra Atienza
Comentaris:
Deixa un comentari:
