L’esperança per canviar el mĂłn va començar fa ara mĂ©s o menys un any, amb la victòria del que pintaven els mitjans de comunicaciĂł, com quasi un salvador. Parle de Barack Obama, el primer president afroamericĂ de la història del Estats Units. El seu “Yes We Can” va triomfar, amb un èxit impensable, indescriptible, el dies de la seua elecciĂł llegies qualsevol diari, d’un paĂs qualsevol, i allĂ estava ell, irradiant una felicitat carismĂ tica.
Va prometre moltes coses, des de la retirada de les tropes d’Afganistan, fins el tancament del holocaust de Guantánamo, passant per la ja necessĂ ria obertura amb Cuba, o la reforma sanitĂ ria. Moltes coses, per a un paĂs on el poder el tenen les grans empreses multinacionals i els rics… Un paĂs on intervenir en l’economia Ă©s ni mĂ©s ni menys que ser enemic de la naciĂł, ser comunista… o inclòs coses pitjors.
Doncs tot pareixia fĂ cil al principi, superar la polĂtica neoliberal i militar de George W. Bush, però s’ha demostrat que el mĂłn es difĂcil de canviar, l’individualisme i l’avarĂcia que fa el capitalisme el molt difĂcil de derruir. Obama ha baixat molt en popularitat, treballa poc a poc, amb el que si li permet, ha “nacionalitzat” el Grup General Motors, i al final canviarĂ la sanitat, però no amb el model que ell volia. La crisi passarĂ lenta, grĂ cies entre altres coses a la uniĂł dels governs, però no ens salvaran aquelles grans financeres nord-americanes que algun dia ens van enfonsar.
Pel que fa a l’escena internacional, ha rebut el premi Nobel de la Pau, mĂ©s per carisma, que per algun fet. Te treball a Hondures, amb el cop d’estat de Micheletti, amb el desarmament nuclear, amb Cuba, amb Afganistan… no se si podrĂ amb tot.
Es una revoluciĂł lenta i molt costosa contra tots, i contra el destĂ. Jo estic amb Obama, jo sabia que això anava a passar, Estats Units es un camp difĂcil per treballar en polĂtica social bĂ©, es molt complicat per la concepciĂł del mĂłn que te la gent.
DesprĂ©s d’un any… tot continua igual, confiem en el “Salvador”.
