Quijote Opina

Tenia moltes ganes de tornar a escriure després d’un temps d’inactivitat per un període d’exàmens i de desgana, crec que elegit bon tema per a reenganxar-me. Vull parlar de una notícia que està de màxima actualitat, en efervescència podríem dir.
Parle d’una dona que tots coneixem, una activista pels drets del seu país i pels Drets Humans, que va més enllà, que està disposta a morir per un ideal, una idealista de les que ja no queden, per desgràcia. Aminatou Haidar, és el seu nom.

El poble saharaui ha sofrit molt durant tota la seua història, mai ha tingut un autogovern propi; la lluita per la autodeterminació es difícil i complicada pel poder que tenen les forces colonialistes. La Espanya franquista ocupà la zona i explotà les seues matèries primeres com són la pesca i l’extracció de fosfats, on constitueix un del jaciments més importants del món. Però després de la etapa de colonització espanyola, va vindre la del seus veïns marroquins, fins als nostres dies, on encara no gaudeixen de sobirania pròpia.

Per aquest motiu sorgiren el Front Polisario, entre altres grups independentistes. Aquesta flama política, es personalitza actualment en l’Aminatou Haidar, perseguida i reprimida pel Govern marroquí. Aquest institució tan tolerant i democràtica la va empresonar a set mesos de presó. Amnistia Internacional, que havia enviat un observador per cobrir el judici, immediatament publicà grans crítiques contra el govern marroquí, reafirmant la seva postura que es tractava d’una presonera de consciència.

El 13 de novembre de 2009, Haidar fou arrestada en el seu retorn a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, després d’un viatge als EUA per a rebre un premi en favor dels drets humans. L’endemà, l’activista fou redirigida a l’aeroport de Lanzarote on inicià una vaga de fam en protesta al bloqueig a la seva entrada al país saharauí.
Fins l’angoixa actual on la situació va apropant-se a la tragèdia, 25 dies de vaga de fam, per una justa reclamació tornar al seu país, ni més ni menys. Aquesta situació compromesa ha sigut gràcies a Marroc, al govern del senyor del talant, al Rei; molt amiguet del Mohamed VI, entre altres personatges, com el premi Nobel de la Pau.